La Comissió Europea ha proposat augmentar la renda mínima almenys fins al llindar de la pobresa a tots els països de la UE. Una renda mínima com aquesta a tota la UE garantiria que els ciutadans europeus poguéssim gaudir d’una vida digna, ja que tots tindríem uns ingressos vitals per pagar el lloguer, comprar aliments saludables, seguir estudiant, accedir a l’assistència sanitària i, el més urgent ara mateix, podríem pagar les nostres factures de la llum. Per garantir que els Estats membres compleixin aquest objectiu, els Verds/ALE advoquem per una llei vinculant, és a dir, una directiva sobre la renda mínima adequada, però la Comissió vol limitar-se a emetre recomanacions no vinculants.
Els sistemes de renda mínima són una de les eines socials més eficaces per treure la gent de la pobresa. Però, què és exactament la renda mínima? Com ens pot beneficiar? I quin és el pla per obtenir una renda mínima a la UE?
👉 Registra’t per assistir 🔴 en directe a una sessió de preguntes i respostes amb l’eurodiputat dels Verds/ALE Sara Matthieu sobre Solucions ecològiques per a la justícia social.
Dilluns 13 de febrer – 18:00 a YouTube 👈
Quina diferència hi ha entre la renda mínima i el salari mínim?
Sovint confonem la renda mínima amb el salari mínim.
El salari és la remuneració que reben les persones a canvi de la seva feina al mercat laboral. Els Verds/ALE defensem fermament que els salaris han de ser prou alts per garantir un nivell de vida digne. Fa poc, les institucions de la UE van aprovar una llei per presentar un salari mínim que es fixés en funció del cost de la vida. És un gran pas endavant cap a una Europa veritablement social on tots puguem viure bé. Ara correspon als governs de la UE aplicar aquesta llei tan aviat com sigui possible. És ara quan s’està produint la crisi del cost de la vida, i les persones amb salaris baixos necessiten urgentment aquestes ajudes.
La renda mínima és un subsidi social que concedeixen les administracions públiques a les persones que estan temporalment, o durant més temps, fora del mercat laboral i no tenen accés a les prestacions per desocupació. Les raons poden ser diverses, ja sigui perquè es posen malaltes o perquè passen per una situació personal complicada. Pot ser que la demanda d’ocupació en una regió concreta sigui baixa o que hi hagi un desequilibri entre l’oferta i la demanda. Pot ser que es tracti de persones sense estudis, habilitats o experiència per aconseguir una feina ben remunerada. Les dones solen fer tasques de cures no remunerades. Són situacions que ens poden afectar a tots en un moment determinat de la nostra vida. Hi ha persones que senzillament no poden treballar. En tots aquests casos, una renda mínima permetria tenir una vida digna.
Una renda mínima adequada: quants diners necessitem per viure?
Tots els Estats membres compten amb xarxes de protecció i sistemes de prestacions, com ara els règims de renda mínima. No obstant això, el nivell de renda mínima nacional no és l’adequat. Per ser adequada, la prestació hauria de ser prou alta per cobrir les despeses de tots els aliments, articles i serveis que necessitem per portar una vida digna i, ara com ara, això no passa a cap país de la UE.
Per tal que una renda mínima es pugui considerar adequada, s’ha de fixar per sobre de l’anomenat “llindar de la pobresa”, que és el 60 % de la renda mitjana nacional. A la UE, aquest llindar varia enormement d’un país a l’altre. A Bèlgica se situa en 1.085 euros al mes per a una persona sola i en 2.279 euros per a una família amb dos fills. Però fins i tot en un estat del benestar ric i desenvolupat com és Bèlgica, el 14,9 % de la població viu en la pobresa o en risc d’exclusió social. A Bulgària, el 2023, el llindar de la pobresa equival a uns ingressos de 257 euros o menys al mes. Al voltant d’un milió i mig de ciutadans búlgars, és a dir, el 22 % de la població, viu actualment per sota d’aquest nivell. Només a Irlanda els nivells de les prestacions s’apropen al llindar nacional de pobresa.
No és estrany, doncs, que la pobresa continuï essent inacceptablement alta a Europa. El 2021, 95,4 milions de persones de la UE estaven en risc de pobresa i exclusió social, la qual cosa representa el 21,7 % de la població. Una renda mínima adequada ajudaria molt a reduir la pobresa.
La dignitat de les persones és un dret humà
Tots tenim dret a gaudir d’una vida digna. Tots tenim dret a tenir un sostre. A poder menjar de manera saludable, a beneficiar-nos d’un sistema sanitari assequible, a accedir a una educació de qualitat. La pobresa fa que a vegades les persones s’aïllin, perquè les exclou de la resta de la societat. Sovint no tenen veu i es veuen amenaçades per la inseguretat social i econòmica. Una renda mínima els permetria sortir d’aquest atzucac. La seguretat econòmica d’una renda mínima els pot donar l’oportunitat de participar en la societat, formar-se, buscar feina o fer voluntariat per millorar la seva situació.
A qui beneficiaria més una renda mínima?
Els grups amb més probabilitats de patir inestabilitat econòmica i discriminació, com les famílies monoparentals, les dones, les persones en situació d’atur de llarga durada, les persones immigrants, gitanes i discapacitades o amb malalties de llarga durada, serien els més beneficiats si es fixés una renda mínima equivalent al llindar de la pobresa. Però vegem-ho amb alguns exemples que hem elaborat basant-nos en estadístiques nacionals.
Com beneficiaria l’Ulrike, la Lucija, el Juan i el Jean l’accés a una renda mínima adequada?
- Ulrike, Alemanya, 50 anys, mestressa de casa
L’Ulrike gairebé sempre ha fet de mestressa de casa i no té cap ingrés. Depèn econòmicament del seu marit, que amb el temps s’ha anat tornant violent. Si tingués accés a uns ingressos mínims suficients per viure, podria fugir d’aquesta situació i refer la seva vida. - Lucija, Croàcia, 27 anys, mare soltera
La Lucija va ser mare als 18 anys. Ha pujat la filla amb l’ajuda dels seus pares, però prefereix independitzar-se’n econòmicament. Voldria estudiar per ser treballadora social. No té dret a cap prestació d’atur perquè no ha cotitzat mai a la seguretat social. Gràcies a una renda mínima adequada, ara pot fer realitat el seu somni, ja que aquesta quantitat mensual li servirà de xarxa de seguretat durant aquest període de transició. - Juan, Espanya, 19 anys, estudiant
El Juan no té bona relació amb el seu pare, que insisteix que es faci càrrec de la seva granja industrial. Però el Juan vol ser enginyer, de manera que s’hauria de dedicar als estudis a temps complet, però els seus pares es neguen a pagar-li la carrera. Lamentablement, en alguns països de la UE, com Espanya, cal tenir almenys 25 anys per poder optar a la renda mínima. Si el Juan tingués accés a uns ingressos mínims, es podria pagar el lloguer i iniciar els estudis d’enginyeria. - Jean, França, 56 anys, exfuncionari
El Jean no ha tingut gaire sort a la vida. Fa 10 anys, va patir un accident de cotxe que li va impedir treballar durant un temps. Va perdre la feina, va començar a beure de manera compulsiva i va caure en una depressió. Tanmateix, va aconseguir encarrilar la seva vida, però per desgràcia no troba feina. Les empreses no se’n refien perquè diuen que fa massa temps que no treballa. Com que ja no està al mercat laboral, ha perdut el subsidi d’atur. Actualment fa una feina voluntària que el satisfà. I la pot fer gràcies a la renda mínima que rep. Aquesta quantitat ben just li arriba per viure, i és per això que comparteix el lloguer amb dues persones més. Preferiria viure sol, però només podrà fer-ho si li augmenten la prestació.
La proposta de renda mínima de la UE: és prou social i ecològica?
En la proposta que va fer el setembre del 2022, la Comissió Europea reconeix que la renda mínima s’ha de fixar com a mínim al nivell del llindar nacional de pobresa. Fins aquí tot bé. Però, desafortunadament, la Comissió Europea només emet “recomanacions” als Estats membres de la UE. I com que no són vinculants, els governs de la UE no tenen cap obligació legal de seguir-les.
A més a més, no és la primera vegada que es demana als Estats membres de la UE que fixin les prestacions socials a nivells decents. Fa anys que no ho fan. Per què ara haurien de canviar d’opinió de sobte i modificar les seves polítiques per ajustar-se a normes que ni tan sols són obligatòries?
És per això que el grup dels Verds/ALE reclamem una nova llei de la UE, és a dir, una directiva europea sobre la renda mínima. Si es va poder promulgar una llei per augmentar els salaris, per què no hauria de ser també possible per a la renda mínima?