LA NOSTRA HISTÒRIA
Som un motor en la política europea i comptem amb representació al Parlament Europeu des del 1984. El nostre grup treballa per fer d’Europa un referent mundial en la protecció del medi ambient, la pau i la justícia socials, la globalització justa i la lluita pels drets humans. Aquest breu article explica l’evolució del grup al Parlament Europeu.
1984-1989
Els Verds, una nova força política nascuda als anys 70 a diferents països europeus, van entrar per primera vegada a l’escena política europea el 1984, quan van ser elegits els primers diputats verds al Parlament Europeu, a les segones eleccions directes a aquesta cambra. Alemanya, baluard del moviment verd, va elegir set eurodiputats; dos més procedien de Bèlgica i dos dels Països Baixos. Com que amb aquests diputats els Verds no podien formar un grup parlamentari propi, van decidir crear una aliança per constituir el grup GRAEL (Grup de l’Aliança Alternativa-Verda Europea), també conegut com a grup Arc Iris (Rainbow Group).
1989-1994: El primer grup verd
Un avenç a les eleccions europees va permetre que els Verds formessin el primer grup verd, amb 30 diputats. Els Verds de França, Itàlia i Portugal es van unir als eurodiputats alemanys, belgues i holandesos; al grup també hi havia alguns membres del Partit Radical italià. Maria Santos (Portugal) i Alexander Langer (Itàlia) van ser elegits els primers copresidents. A mitja legislatura, van ser substituïts per Adelaide Aglietta (Itàlia) i Paul Lannoye (Bèlgica).
1994-1999
A les eleccions europees de 1994, Els Verds van obtenir resultats dispars. Els Verds alemanys van aconseguir un rècord de vots, però els francesos i portuguesos van perdre tots els escons. Per primera vegada, van sortir elegits diputats verds de Luxemburg i Irlanda, però el grup en conjunt es va reduir a 23 diputats. Amb l’entrada d’Àustria, Finlàndia i Suècia a la Unió Europea el 1995, el grup va obtenir quatre diputats més i el total es va elevar fins a 27. Alexander Langer va ser reelegit copresident, juntament amb l’alemanya Claudia Roth. El 1995, el copresident Alexander Langer va morir de forma tràgica. L’eurodiputada belga Magda Aelvoet va ser elegida copresidenta, juntament amb Claudia Roth, que va ser ratificada en el càrrec el 1997.
El 1999, Els Verds van aconseguir la seva millor representació al Parlament Europeu des de 1984, amb 38 diputats. Juntament amb 10 diputats de l’Aliança Lliure Europea (regionalistes i nacionalistes democràtics) van formar el grup d’Els Verds/ALE, que es va convertir en el quart grup més nombrós del Parlament Europeu. Heidi Hautala (Finlàndia) i Paul Lannoye (Bèlgica) van ser elegits copresidents del grup. Aquell mateix any, l’alemanya Michaele Schreyer es va convertir en la primera comissària verda de la UE, amb competències en matèria de pressupostos i lluita contra el frau.
La incorporació de Daniel Cohn-Bendit i Monica Frassoni a la copresidència del grup el 2002 va reforçar la postura proeuropea.
El següent pas lògic d’aquest moviment paneuropeu era crear la primera família política europea per presentar-se a les eleccions europees de 2004 amb una campanya conjunta. El Partit Verd Europeu es va fundar el 21 de febrer de 2004 a Roma. A la mateixa sala on es va signar el Tractat de la Comunitat Europea l’any 1957, els dirigents del partit Verd van signar el document fundacional.
A les eleccions de juny de 2004, els Verds van obtenir 34 escons, però lamentablement no van obtenir-ne cap als 10 nous Estats membres. Els Verds van renovar la seva coalició amb l’ALE i, juntament amb alguns eurodiputats independents, segueixen sent el quart grup més nombrós del Parlament Europeu, amb 42 diputats.
A les eleccions de juny, els Verds triomfen i obtenen 46 escons, però segueixen sense obtenir-ne cap als 12 nous Estats membres. Gràcies a la renovació de la coalició amb l’ALE i la incorporació d’alguns eurodiputats independents, el grup es manté com la quarta força al parlament de la UE.
Daniel Cohn-Bendit i Rebecca Harms ocupen la copresidència del grup.
El juny de 2014, Els Verds/ALE van obtenir 50 eurodiputats. Rebecca Harms (Alemanya) i Philippe Lamberts (Bèlgica) van assumir la copresidència del Grup, mentre que Ulrike Lunacek (Àustria) —que es va presentar com a candidata dels Verds/ALE a la presidència del Parlament Europeu— va ser elegida vicepresidenta de la cambra per a la primera meitat de la legislatura.
A mig mandat, Ska Keller (Alemanya) va succeir Rebecca Harms en la copresidència.