Eurodiputats de l'ALE demanen la creació d’un protocol d’actuació de l’Eurocambra contra el ciberespionatge

Diana Riba i Jordi Solé han intervingut aquest matí en el comitè d’investigació sobre Pegasus del Parlament Europeu per demanar “més contundència” a les institucions europees davant de casos com el 'Catalan Gate' i per exigir la creació d’un “protocol d’actuació de l’Eurocambra contra el ciberespionatge” que pugui ser activat quan representants públics europeus hagin sigut espiats.

Els eurodiputats d’Esquerra Republicana, Diana Riba i Jordi Solé, són membres del comitè d’investigació que el Parlament Europeu ha creat per tal d’investigar la utilització de Pegasus i d’altres programaris espia a la Unió Europea (UE). Avui, però, hi han intervingut en la seva qualitat de víctimes. El comitè ha pogut escoltar els seus casos particulars; conèixer amb deteniment l’escàndol del Catalan Gate; i debatre sobre les possibles respostes polítiques i judicials que les institucions comunitàries han de dur a terme davant d’aquestes vulneracions de drets fonamentals.

 

En el seu torn de paraula, Diana Riba, portaveu dels republicans a l’Eurocambra, ha posat en valor el fet que, després de reunir-se amb el comissari de justícia, Didier Reynders, i la Presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, s’hagin fet “alguns passos en la bona direcció”. “Valorem positivament la visita del comissari a Madrid, en la qual va demanar explicacions sobre l’ús de Pegasus, i la implementació al Parlament Europeu d’un servei tècnic de detecció d’infeccions, però no és suficient”, ha lamentat l’eurodiputada.

Riba ha exigit la creació d’un “protocol d’actuació de l’Eurocambra contra el ciberespionatge” que “sistematitzi la resposta que les institucions europees han de donar quan un representant públic europeu pateix un atac d’aquestes característiques”.

Aquest protocol, que Riba ha desenvolupat durant la seva intervenció, “hauria de servir per defensar la nostra immunitat i per posar tots els recursos de la institució, tant polítics com legals, a disposició de la víctima per tal de fer justícia i reparar els danys causats”.

 

Per la seva banda, Solé ha sigut clar davant del comitè: "el Catalan Gate és una operació d'Estat; un espionatge polític il·legítim, arbitrari, extensiu i antidemocràtic davant de la qual les institucions europees han de respondre". En aquest sentit, l'eurodiputat de l'ALE ha volgut recordar que la gran majoria d'espiats ho van ser "sense autorització judicial" i ha reclamat explicacions i transparència al Centro Nacional de Inteligencia i al govern espanyol. Per Solé, cal tenir respostes al Catalan Gate, ja que "estem davant d'uns fets que soscaven l'estat de dret del qual, Europa, en fa tantes vegades bandera".

 

En termes judicials, el representant republicà ha lamentat que cent seixanta dies després de sortir a la llum l'escàndol d'espionatge, "només dues víctimes hem pogut comparèixer als jutjats per a declarar mentre que el cas d'espionatge als membres del govern espanyol compten amb un 'fast track' judicial". “A l'estat espanyol existeixen víctimes de primera i de segona i, això, cal denunciar-ho", ha reblat.

 

Per tot plegat, Solé ha fet una crida a donar una resposta “unànime”, ja que “l'espionatge a un sol eurodiputat posa en perill la integritat i la sobirania de la cambra sencera”.Per això, també ha insistit en la necessitat de crear “un protocol contra el

ciberespionatge per actuar amb celeritat en el moment que existeixen evidències”.