10 passos cap a la justícia fiscal a Europa
1. Estatus europeu pels alertadors
Aquests individus són sovint amenaçats i pateixen la pèrdua de la feina i altres pressions econòmiques quan denuncien pràctiques il·legals o immorals. Hi ha d’haver un protecció europea per garantir que no seran perseguits i cal un fons europeu, finançat amb els diners recuperats gràcies a les seves alertes en benefici de tots, per tal de donar-los el suport necessari.
2. Transparència pública dels acords fiscals privilegiats (taxrulings)
L’escandalós afer Luxleaks va posar en evidència l’abús d’aquests acords per pagar menys impostos. No podem tolerar que alguns estats membres de la UE ofereixin de manera secreta acords beneficiosos a les grans companyies i demanem la publicació de qualsevol acord entre els estats i les empreses per tal que els ciutadans puguin conèixer si alguna companyia gaudeix d’un tracte privilegiat.
3. Transparència sobre on paguen impostos les grans companyies (informació pública país per país)
Las grans corporacions han de ser transparents en relació a on fan negoci per garantir que paguen els impostos allí on la seva activitat real hi té lloc. Han de fer igualment públic on tenen filials, on tenen empleats, on declaren els beneficis i paguen impostos, i també on tenen actius i reben subvencions públiques.
4. Lluita contra el secret fiscal i les companyies fictícies
Cal saber qui és el propietari dels negocis per lluitar contra les companyies fictícies, sovint utilitzades per blanquejar diner negre o evadir impostos. Mentre escoltem que el secret bancari s’ha acabat, encara hi ha molt a fer per garantir l’intercanvi d’informació fiscal i prohibir l’existència de companyies fictícies a Europa.
5. Harmonització de la base fiscal i el tipus impositiu a escala Europea
Necessitem un tractament comú de les bases fiscals i els tipus impositius a tota la Unió Europea per tal d’aturar la competició fiscal entre els estats membres i la cursa cap la no imposició que suposa. Per això cal mirar el benefici de les multinacionals de manera consolidada a nivell europeu, per llavors fer-les pagar allí on tenen l’activitat econòmica real.
6. Eliminar els forats negres fiscals actuals
Encara que avui ja s’han descobert els principals forats negres fiscals, com ara el conegut com a “l’entrepà Holandoirlandés”, els estats membres i els assessors fiscals no s’aturen a cercar noves vies per oferir avantatges fiscals a les corporacions. Denunciem la multiplicació de forats negres fiscals com ara les “patent box”, les zones i/o els ports lliures d’impostos.
7. Sancions pels paradisos fiscals
La hipocresia actual s’ha d’aturar. Necessitem sancions econòmiques majors contra els paradisos fiscals i les corporacions que deliberadament els utilitzen per reduir la seva càrrega fiscal. Per això ens cal una definició europea de paradís fiscal i la corresponent llista negre dels qui la formen (que inclou els actuals paradisos fiscals europeus!)
8. Més investigació de les companyies que obtenen acords fiscals especials
Malgrat que Luxleaks incloïa 350 grans empreses, només unes poques han donat lloc a expedients d’investigació a nivell europeu. Cal investigar-ne més i que els diners recuperats en casos d’ajudes d’estat encobertes vagin al pressupost de la Unió Europea.
9. Regular la “indústria” de l’erosió fiscal
Hi ha un món d’assessors fiscals, advocats i altres professionals que assessoren als més rics i a les corporacions per tal de bellugar els seus beneficis allà on no tributen. Cal una separació entre l’auditor i la consultoria fiscal, i cal reforçar el comportament ètic per assegurar que aquests assessors no participen en el procés de formulació de lleis.
10. Millorar les administracions fiscals nacionals
La lluita contra l’evasió fiscal no es pot dur a terme sense inspectors investigant sobre el terreny i que ajudin als estats a recuperar els seus diners. Està demostrat que els inspectors fiscals recuperen per a l’estat molts més diners dels que li costen. Malgrat això, les mesures d’austeritat han dut les administracions públiques a reduir una capacitat d’inspecció que cal retornar-la al nivell pre-crisi.
